ONG Volei Vilassar

Despres d’una sèrie de maniobres, giravolts i virolles amb el cotxe de la nostra jugadora punta estrella: Amanda Laüfer i d’uns quants crits i gairebé estirades de cabell de una de les nostres centrals, Silvia Pons, amb un avi del bus que baixava per avinguda Tibidabo… ens vam plantar a les instal·lacions esportives dels Associats de La Caixa, disposades a guanyar un partit més de la lliga amb l’objectiu de pujar la nostre moral després dels dos darrers partits. Aquesta vegada era el torn del Montserrat-Orandai, equip que encara no havia guanyat un sol partit en la lliga.

Per variar el Vilassar es va plantar al terreny de jocs amb únicament 5 minuts per l’escalfament. La oposada per exel·lència Anna M, ja havia previst del bon caràcter de l’àrbitre que ens havia estat asignada, ja que la setmana anterior havia arbitrat el partit de les seves jugadores cadets on com a entrenadora gairebé havia estat expulsada. Així ho vam corroborar només trepitjar el terreny de joc, amb un sutil comentari de… “teniu 5 minuts i comencem els remats”.

Amb dues companyes mig tullides al camp, el Vilassar es va fer fàcilment amb el primer set. Cal destacar però, que tot i trobar-se durant tot el set comodament per sobre de les seves rivals, el final de set va ser renyit i es va haver de tancar de manera contundent.

No ens trobavem enfront d’un gran equip amb ties de dos metres, ni grans remats ni serveis, però va ser un equip capaç de defensar totes les pilotes que anven al seu camp, que va saber animar en tot moment, cosa que nosaltres malauradament, manquem en aquest aspecte tant important del joc… Ens va faltar en tot moment ànims, bon rotllo amb les companyes d’equip, recolzament de pilotes complicades, etc. 

El Vilassar va jugar amb una certa apatia durant la major part dels 3 sets següents i així va ser com vam perdre el segon i tercer sets i no a causa de grans “pàjares” clàsiques en el Vilassar, sinó per falta de recursos i de capacitat d’entrar els remats al camp. Tot i les mes o menys, bones defenses, recepcions i col·locacions, no erem capaces de ser contundents i sentenciar els punts. Sempre haviem d’esperar l’errada de l’equip contrari.

A l’últim set, després d’anar a remolc del Montsardai, nom amb el batejaven el seu equip… ¬¬', ens vam posar les piles i vam aconseguir remuntar posant-nos per sobre i a dos de fer-nos amb el set. No obstant, un fatal i desafortunat segon toc de la central amb el número 6 (tampoc cal posar el nom…), va fer perdre el punt que ens apropava al segon set a favor i que ens obria les portes a fer el 5è set de desempat. Malauradament, no ens vam recuperar d’aquest xoc i dues errades més del Vilassar van fer perdre aquest quart set.

Per tant ens acomiadem d’aquest partit amb gran orgull de ser la ONG Volei Vilassar ¬¬'

Abans de finalitzar, m’agradaria destacar també l’excel·lent actuació arbitral de la Sra. M.G, que sota la nostra opinió, trobariem interessant que pel seu proper aniversari, algun amic, familiar i/o conegut li fés aribar com a regal unes bones ulleres graduades i un manual d’àrbitre de voleibol autonòmic actualitzat. 


Les ganes d'un McDonald's no ens les va arribar a treure ni aquest desastre de partit i vam fer la paradeta de rigor!




Més imatges del partit aquí. 




by Petarda.