Per fi, després d'unes quantes jornades sense aconseguir superar als equips contraris, el C.V Vilassar és va fer amb el partit. Tot i la manca de la capitana de l'equip, vam aconseguir superar a les rivals.
Com anècdota imprescindible a destacar ràpidament em ve al cap la imatge de l'Anna R entrant a la pista, que arribava tard degut segurament a que havia passat un moment per la perruqueria a que li féssin un nou pentinat de moda! ;p
Entrant en el tema...
No es plantejava un partit dificil, el C.V. Molins és un equip que no ha aconseguit guanyar encara cap partit en el que portem de lliga, però la falta de confiança generada en els darrers partits i el fet de que considerem al Vilasar com la nova ONG del Maresme, fèia que es presentés el dubte de la victoria.
Ha estat un partit còmode en quant a la continuitat del partit amb el Vilassar sempre per sobre en la puntuació dels sets. No obstant el resultat final dels dos últims parcials, fa planterjar-se que ha estat un partit "jugat" com ens diu el mister en algunes ocasions. El resultat final va ser 25-15, 25-20 i 25-19.
Tenint en compte que aquest era el primer partit de la de la segona volta i trobant-nos a l'equador de la lliga, és hora d'analitzar on ens trobem. Actualment el volei Vilassar som terceres per la cua, en una lliga on els quatre ultims equips són els que baixen directamen de categoria. Estem empatades a partits guanyats amb el Volei Rubí, just per sobre nostre i a tan sols un partit de diferència amb les vuitenes, el Montserrat-Orlandai.
Dit això, és evident que no podem donar la lliga per perduda. Hem de seguir lliutant, tenint en compte que hem aconseguit donat guerra en molts dels partits perduts i que per tant a la segona volta encara ens podem recuperar.
Es tracta d'una lliga on realment tan sols són dos els equips que clarament són superiors, la resta són equips molt igualats tècnica i tàcticament i que com nosaltres, la motivació juga un paper fonamental.
Per tant, l'únic que tinc a dir és que ho donarem tot per aconseguir superar aquest gran dèficit que ens caraceritza: la motivació i la creença de que we can!
by Petarda.
Aviam si tornem a fer alguna fotillo i les pengem per fer una mica més amè aquest blog, que esta quedant molt blanc i negre..
ResponEliminaDesprés de llegir l'entrada tinc més esperança d'ensortin-se'n!! Un soparet d'equip per agafar forces i començar a entrenar al MAXIM, amb 200% concentració.
Va que podem!!!!!
Hem de tindre-ho TOTES clar que podem! Ninguna pot dubtar-ho pq això es nota i es contagia! Posem-nos al cap que no som un equip de 3era B! Però hem de demostrar-ho a cada punt, a cada partit! Falta de confiança individual i col.lectiva és el que ens enfonsa! Així que nenes, a creure més en nosaltres i començar a jugar a volei com sabem! La resta vindrà rodat!
ResponEliminaAsí se habla Colo.. Esa es la actitud!
ResponEliminaya me contó Silvia la entrada triunfal de Anna R. como me rei y yo sin verlo, si en que no hay nada como ser joven y aguantar al machimo!!
Pues lo dicho a sacar lo que sabemos, el positivismo que como dice la colo todo llega solo, nada de negatividad.
Claro que si! Con ganas y con un buen espiritu todo se consigue. Tenemos que continuar asi e ir ganando todos los partidos posibles. Motivacion, Ilusion y Ganas! Tres palabras claves en esta vida. Animo Compis!! Respecto a mi... todavia estoy a la espera de que Cesar me de el visto bueno para poder jugar, la verdad que tengo muchas ganas pero tambien quiero estar preparada :) y no decepcionaros! Un besito locas!!
ResponElimina