La mala sort impedeix que el Volei Vilassar doni la campanada aquest cap de setmana!!!!
Aquest últim cap de setmana el volei Vilassar tenia un partit complicadíssim al seu camp contra el Viladecans, primer classificat a la lliga, que tan sols ha perdut un partit en tot el que portem de temporada. A causa dels mals resultats dels últims partits, teníem poques esperances de posar problemes a l’equip rival, però sabíem que podia ser un partit divertit si ens posàvem les piles en defensa (cosa que en els darrers matxs ens ha costat una mica).
A l’hora d’iniciar-se el partit, les deu (o onze) jugadores del Vilassar estàvem a pista; Colo, Ana M2, Ana. R, Amanda, Marta, Capi, Miriam, Sara, Sílvia i Mama Garbanzo + Paula, tot i les cares de ressaca, l’ambient estava molt animat, i després d’una xerrada atípica, ens disposàvem a començar el partit.
El primer set va estar marcat per un Viladecans molt encertat en atac, i un Vilassar que tot i atacar bé i fer punts, no aconseguia defensar del tot bé, però tot va canviar quan després d’un punt llarguíssim en el que el Vilassar va aconseguir salvar, per dues vegades, una bola més que perduda, a partir d’aquest moment ens vam creure que teníem opcions com a mínim de gaudir d’un partit a base d’aixecar boles, i així va ser, vam aconseguir reduir distàncies en el marcador, però el set va acabar caient del costat de les de Viladecans.
Tot i el sermó de màxima concentració en defensa previ a l’inici del segon set, el primer servei de l’equip contrari va caure directa al nostre camp, però per sort, no ens va enfonsar sinó que ens va servir per reaccionar i tornar a estar a tope en recepció i defensa. El segon set va estar molt igualat, amb constants canvis en el marcador, però finalment va tornar a caure del costat de les de Viladecans.
Per sort per nosaltres, diferents factors van començar a estar del nostre costat en el tercer set: el Viladecans es va relaxar una miqueta, el nostre super entrenador Cesar, va arribar amb gran parsimònia de Figueres i la sort que no ens havia acompanyat durant els dos sets anteriors es va posar de la nostra part, amb tot això al nostre favor vam aconseguir fer grans jugades i ens vam ficar el set a la butxaca.
En el quart, la sort seguia de la nostra banda, i les ganes de defensar encara ens acompanyaven, l’Ana R entrava al servei, encara no sabem molt bé per qui es volia canviar, el 31? A no, el 21? Finalment era el 13!!! I la Marta va debutar uns puntets com a central, una mica estressada, però va fer un bon paper i ens vam endur també aquest set.
En el cinquè vam jugar encara millor que en els anteriors, molt bons saques, grans remats, però quan s’arribava al final del partit, i amb tot de la nostra part; 14-11 al nostre favor, un remat de les de Viladecans que entra clarament per fora de la varilla i que l’àrbitre no veu, ens va desconcentrar una miqueta, ens van acabar guanyant el punt i gràcies a uns remats espectaculars d’elles, i la nostra poca definició ens van acabar guanyant l’últim i definitiu set.
Les cares al final del partit, tot i la tristesa d’haver perdut, eren molt diferents a les dels últims partits.
Ànims nenes, que aquest és el camí a seguir!!!!
Molta sort per dimecres i ens veiem divendres a tope.
by Capi.
