Gavà 0 - Vilassar 3

Diumenge 12 de febrer començava pel Club Vòlei Vilassar l’ esperada fase d’ ascens. Les presents van ser la Miriam, la Sara, l’ Anna, l’ Amanda, la Capi, la Colo i jo, de manera que l’ equip es presentava a Gavà quasi al complert, amb l’ absència de la mini Brugui (Laura) que havia d’ estudiar. Així dons, ens vam presentar a Gavà i després d’ un segon esmorzar i d’ un apassionant i inacabable partit d’ handbol, vam poder entrar a la pista per començar a escalfar.

Malgrat lideràvem el grup, inicialment temíem que l’equip rival fos superior a nosaltres, especialment al veure l’ alçada d’ alguna de les seves jugadores, però a l’ hora de la veritat vam estar a l’ alçada.

Durant el primer set vam liderar el marcador fins al punt 25, a diferencia del segon i del tercer set en que vam remuntar, per sorpresa de les jugadores del Gavà.

Ens vam endur els tres únics sets del partit però el joc va estar molt disputat en tot moment; marcadors molt igualats, punts llargs i bones jugades per part dels dos equips. La diferencia essencial va ser la capacitat d’ algunes de les nostres jugadores per buscar els forats en el camp; és cert que elles tenien bons atacs però en general anaven dirigits a zones cobertes per la defensa. De manera que vam anotar molts punts fintant, especialment amb les característiques fintes de segon toc de la Colo, a les que es va sumar la Capi en 3 o 4 ocasions, destacant també amb els seus atacs curts. També va contribuir en aquesta dinàmica la Miriam, amb les seves fintes i atacs, tan suaus com desesperants per a les rivals gràcies a la seva gran habilitat per girar al canell a su antojo. La Capi ens va sorprendre amb un espectacular segon toc d’ avantbraç dirigit a la zona 1, que hagués sigut un gran punt si no fos perquè va anar 1 metre fora del camp!! La Sara ens va permetre fer molts “uhuhuh” dels que tan li agraden a la Capi, ja que va bloquejar en moltes ocasions i les quatres vam acabar amb ferides de guerra; l’ Anna amb mal de genoll, l’ Amanda amb mal de panxa (o resaca general) i jo amb mal a l’ espatlla; això evidencia que la nostre generació no va sortir tan forta com la de les veteranes!!!

Esta clar, dons, que el polar de color de les cortines del pavelló ens dona sort i molta força pels partits! Enyoràvem partits d’ aquest nivell, en els que és necessari concentrar-se des del primer moment i en els que no podem permetre’ns baixar el nostre nivell de joc. Seguim invictes des de principi de temporada i és evident que esperem el proper partit per jugar encara millor i mantenir la nostre posició.

MOLTES FELICITAT EQUIP!!

By Flower