Dissabte 8 de gener, passades les festes, passats el turrons, oberts els regals i havent entrenat només un dia amb 5 components de l'equip+mister...el C.V. Vilassar s'enfrontava al seu màxim rival, el C.V Boet. Tot cal dir que inicialment ens veniem amb certs avantatges, o això crèiem... A la pretemporada vam guanyar contra aquest un 4-0, l'únic a la història del C.V. Vilassar!
L'equip tenia ganes de tornar a jugar a volei... Però tot això no va ser suficient...ni que la nostra capi es passeges amb limusina celebrant els seus 30 anys...Un cop mes el vilassar no va saber superar a les rivals.
El Vilassar es va posar el primer set a la butxaca amb facil·litat. Tot semblava començar a funcionar... posicions al camp, bones recepcions i serveis dintre!
El Vilassar es va posar el primer set a la butxaca amb facil·litat. Tot semblava començar a funcionar... posicions al camp, bones recepcions i serveis dintre!
Després del descans, l'inici va ser molt fluix per part del Vilassar, fet que va aprofitar el boet per posar-se les piles i jugar al nivell que s'esperava. En aquest set una de les jugadores titulars es va torçar el peu intentant salvar una pilota i malauradament al ser unicament 7 jugadores i al haver fet ja el canvi possible ens vam veure obligades a acabés el set fent de "jugadora-cono", passejant-se pel camp amb l'objectiu de mantenir les rotacions. Gràcies a aquesta tragèdia, les 5 restants es vam posar les piles i vam aconseguir recuperar molts punts. Tot i el gran esforç, no vam aconseguir superar a les rivals que es van fer amb el segon set.
Al tercer set, tot i no jugar del tot malament, el Mataró va ser superior, no vam saber fer-nos amb el ser, ja que en tot moment l'equip rival es trobava per sobre en la puntuació. i així ho va demostrar al fer-se amb el 25è punt.
La motivació va tornar al camp del Vilassar i va ser d'aquesta manera que ens vam endur el quart sett i no només va ser això el que ens voliem endur, la Petarda es va encarregar d'intentar emportar-se la pilota cap a casa després d'un gran intent de bloqueig! S'havien tornar a obrir les possibilitats de guanyar el partit.
Les cartes estaven sobre la taula, la sort podia jugar cap ambdos costats, però el Mataró les va saber apostar millor en el moment més decisiu del partit i ens va superar amb només dos punts de diferència.
Molt bé Sara... mas vale tarde que nunca :) jejeje
ResponEliminaEns veiem al migdia!
By Mama Garbanzo!